Hypoborus ficus Erichson, 1836

Dios, Miguel Ángel Gómez de & Trócoli, Sergi, 2024, Addenda y corrigenda al catálogo de Scolytinae (Coleoptera, Curculionidae) del Parque Natural de Sant LlorenÇ del Munt i l ‟ ObAc (BArcelonA, EspAñA), Arquivos Entomolóxicos 28, pp. 33-68 : 48-49

publication ID

https://doi.org/ 10.5281/zenodo.13259095

DOI

https://doi.org/10.5281/zenodo.12824255

persistent identifier

https://treatment.plazi.org/id/03E387F3-FFD3-FFC8-FF2B-F81FFE73F836

treatment provided by

Felipe

scientific name

Hypoborus ficus Erichson, 1836
status

 

10. Hypoborus ficus Erichson, 1836 View in CoL

Pequeña especie monógama que se desarrolla en el líber de las ramas de las higueras y puede

completar de tres a cuatro generaciones anuales ( Pfeffer, 1995). Parásito de carácter secundario, ataca generalmente a higueras debilitadas y ramas recién partidas, aunque se le atribuye cierta capacidad dañina en las plantaciones de higueras, donde en determinadas circunstancias, también puede desarrollarse sobre los troncos; cualquier suceso climático, biológico o mecánico que acaezca sobre la higuera y provoque la interrupción total o parcial de la savia sin que llegue al secado definitivo de la rama, predispone al árbol a ser colonizado por este barrenillo ( Domínguez García-Tejero, 1976).

Hospedadores: Ficus carica ( Balachowsky, 1949; Wood & Bright, 1992; Pfeffer, 1995), raramente en tallos de Vitis vinifera ( Schedl, 1981) .

Distribución: África: Argelia, Egipto, Madagascar, Marruecos, Ṫnez. Asia: Azerbaiyán, Chipre, Irak, Irán, Israel, Jordania, Turquía. Europa: Alemania, Austria, Bosnia-Herzegovina, Bulgaria, Croacia, Eslovenia, España, Francia, Grecia, Hungría, Islas Azores, Islas Canarias, isla de Cerdeña, Italia, Macedonia, Madeira, Malta, Montenegro, Portugal, Rusia occidental, Suiza, Ucrania ( Schedl, 1981; Wood & Bright, 1992; Knížek, 2011; Alonso-Zarazaga et al., 2017, 2023). Gebhardt (2015a) aporta el primer registro en campo en Alemania, ya que el ̇nico existente hasta el momento correspondía al interior de una casa.

En España: España ( Eichhoff, 1881; Trédl, 1907a; Domínguez García-Tejero, 1976; Wood & Bright, 1992; Knížek, 2011; Alonso-Zarazaga et al., 2017, 2023), Península Ibérica ( Wollaston, 1865; Alonso-Zarazaga, 2018). Andalucía: Almería ( Domínguez García-Tejero, 1953 -1954; Valladares et al., 2003), Jaén ( Domínguez García-Tejero, 1953 -1954), Málaga ( Rosenhauer, 1856; Domínguez García-Tejero, 1953 -1954). Aragón: Teruel (Gil [Sánchez], 1981). Castilla-La Mancha: Ciudad Real ( Kleine, 1913a; Martínez de la Escalera, 1919; Domínguez García-Tejero, 1953 -1954). Castilla y León: Salamanca ( Champion, 1903), Segovia ( Martínez de la Escalera, 1919). Cataluña: Cataluña ( Martorell Peña, 1879; Martínez de la Escalera, 1919; Domínguez García-Tejero, 1953 -1954), Barcelona ( Cuní Martorell & Martorell Peña, 1876; Cuní Martorell, 1888, 1897; Lagar Mascaró, 1970; Schedl, 1971; Prieto [Manzanares] et al., 2016; Prieto Manzanares, 2018; Muñoz-Batet et al., 2023), Girona ( Riba, 1996), Tarragona ( Moragues de Manzanos, 1889; Riba, 1996). Comunidad de Madrid: Madrid ( Martínez de la Escalera, 1919; Domínguez García-Tejero, 1953 -1954; Alonso-Zarazaga et al., 2006). Comunidad Foral de Navarra: Navarra ( Martínez de la Escalera, 1919; Domínguez García-Tejero, 1953 -1954). Comunitat Valenciana: València ( Martínez de la Escalera, 1919; Domínguez García-Tejero, 1953 -1954; Gallego et al., 2020). Euskadi: Euskadi ( Alonso Román & Bahillo de la Puebla, 2019). Galicia: Galicia ( Lombardero, 1995), A Coruña ( Martínez de la Escalera, 1919, Lombardero, 1996b). Illes Balears: Baleares ( Estelrich et al., 1885), Mallorca ( Schaufuss, 1869; Moragues de Manzanos, 1889; Breit, 1909), Menorca (Cardona ̎rfila, 1875; Tenenbaum, 1915; Martínez de la Escalera, 1919; Domínguez García-Tejero, 1953 -1954). Islas Canarias: Canarias ( Wollaston, 1865; Alonso-Zarazaga et al., 2017), Gran Canaria, Tenerife ( Palm, 1967; Israelson et al., 1982; Israelson, 1990; Machado & Oromí, 2000; Izquierdo et al., 2001; Oromí et al., 2010).

En la provincia de Barcelona hay citas previas de las inmediaciones de Barcelona ( Cuní Martorell & Martorell Peña, 1876; Cuní Martorell, 1888), Caldetes ( Cuní Martorell & Martorell Peña, 1876), Calella ( Cuní Martorell & Martorell Peña, 1876; Cuní Martorell, 1897), Faro ( Lagar Mascaró, 1970; Prieto [Manzanares] et al., 2016; Prieto Manzanares, 2018), Montserrat ( Schedl, 1971) y Collbató (Parque Natural de la Muntanya de Montserrat) ( Muñoz-Batet et al., 2023).

Nuevos registros: Mura. Torrent de la Vall, Serra de les Garses. Intervalo de captura del 30-IV al 8-V-2020. 14 ex., del 19 al 29-V-2020. 6 ex., del 17 al 30-VI-2020. 2 ex. (TIVc-f), del 4 al 19-V-2021. 4 ex., del 19- V al 1-VI-2021. 1 ex., del 20-IX al 5-X-2021. 1 ex. (TIVc-f). Les Refardes. Intervalo de capturas del 4 al 19-V-2021. 1 ex., del 1 al 15-VI-2021. 1 ex. (TIVc-f; notablemente más pequeño que el resto).

V

Royal British Columbia Museum - Herbarium

Kingdom

Animalia

Phylum

Arthropoda

Class

Insecta

Order

Coleoptera

Family

Curculionidae

Genus

Hypoborus

Darwin Core Archive (for parent article) View in SIBiLS Plain XML RDF