taxonID	type	description	language	source
039B8793972D8E7CFEF58958FB001508.taxon	description	• Asphodelus aestivus Brot. i Asphodelus ramosus L. (albó, porrassa, gamón común): viuen en indrets secs i pedregosos (Fig. 6). Es van utilitzar com a suport per encendre les metxes dels llums d’oli o de gas (Carrió, 2013). De la família de les poàcies: • Macrochloa tenacissima (L.) Kunth = Stipa tenacissima L. (espart, totxa, esparto, atocha): viu en terrenys secs i àrids. Amb les fulles velles s’elaboraven unes torxes anomenades “ atxes ” que s’utilitzaven en diferents processons i rituals (Benítez, 2009). Els portadors d’aquestes torxes sempre anaven davant de tot, d’aquí l’expressió popular “ endavant les atxes ”. De la família de les tifàcies: • Typha domingensis Pers. (boga, balca, espadaña): és una planta aquàtica, arrelada i emergent. Les inflorescències, una mena de puros, untades amb oli, servien per a fer torxes (Casana, 1993). De la família de les dipsacàcies: • Cephalaria leucantha (L.) Roem. et Schultes (atxa, falla, faia, escorbonera menor): viu en brolles, camins, erms i marges dels camps (Fig. 7). El nom popular atxa indica una clara relació amb el foc. Les tiges seques permeten fer bons feixos de material combustible (Aymerich, 2011). Les tiges es trenen per fer una mena de torxes que són les anomenades falles, que serveixen, encara avui, per celebrar les festes de la Fia-faia de Bagà i Sant Julià de Cerdanyola. De la família de les papilionàcies: • Genista scorpius L. DC. (argelaga, aliaga): viu en matollars, prats secs, camps abandonats i indrets rocosos (Fig. 8). És una planta que s’encén molt bé, fins i tot en verd, i s’utilitzava en la matança del porc a l’hora de socarrimar els pèls de l’animal. El port espinós i dur també la fa indicada per netejar la sutja de les xemeneies, es lliga amb una corda i es fa passar per dins. S’utilitzava per encendre el foc com si es tractés d’una torxa (Lloret, 2017). De la família de les pinàcies: • Pinus L. sp. pl. (pins, pinos): és un gènere de coníferes, rics en resina, de la qual se extreien les teies, estelles de fusta resinosa del cor del tronc i la soca, que crema amb molta facilitat i que s’ha utilitzat per fer llum, així com per encendre el foc juntament amb les pinyes. L’espècie més rica en resina és el Pinus pinaster (pinastre, pino resinero). De la família de les aquifoliàcies:	fr	Fíguls, Elena Sixto (2024): Aproximació etnobotànica a les espèciessilvestres utilitzades antigament per a fer llum. Nemus 14: 182-194, DOI: 10.5281/zenodo.17025667
039B8793972D8E7CFEF58958FB001508.taxon	description	• Juniperus L. sp. pl.: són coníferes arbòries o arbustives que per la seva fusta resinosa s’havien utilitzat com a teies. Les branques seques de Juniperus sabina L. (savina de muntanya, enebro corveño, sabina rastrera) servien per a il · luminar una estança (Pascual Gil, 2019) i amb l’escorça de Juniperus thurifera L. (savina, savina turífera, trabina, sabina albar) s’encenia una flama que tenia l’ús d’una candela (Blanco, 1998). Altres espècies com Juniperus communis L. (ginebre, enebro), Juniperus oxycedrus (càdec, enebro de miera)	fr	Fíguls, Elena Sixto (2024): Aproximació etnobotànica a les espèciessilvestres utilitzades antigament per a fer llum. Nemus 14: 182-194, DOI: 10.5281/zenodo.17025667
039B879397238E7DFEF58A84FC051508.taxon	description	• Crataegus monogyna Jacq. (arç blanc, espino albar): és un arbret caducifoli molt comú que viu en bardisses i llocs humits (Fig. 11). A l’Antiga Roma era utilitzat amb un significat simbòlic relacionat amb la fertilitat i amb les branques es feien unes torxes per a celebrar les cerimònies nupcials (Galán, 1993). De la família de les betulàcies: • Betula alba L. (bedoll, abedul): viu a l’estatge montà al costat de cursos d’aigua o en llocs entollats, preferentment en substrats silicis. L’escorça s’ha fet servir en la confecció d’espelmes i torxes, un cop seca s’enrotllava i s’encenia (Pardo de Santayana, 2004). De la família de les lamiàcies: • Lavandula latifolia Medic. (espígol, barballó, espliego, lavanda): viu en indrets ombrejats, eixuts i pedregosos. Amb aquesta planta, els nens fan torxes per rebre els reis d’Orient, ja que fins al s. XX no se’ls arribava a veure, i aquests senyals lluminosos servien perquè no passessin de llarg. L’aroma arriba a ses majestats i la llum els il · lumina per veure el camí que han de seguir. Aquesta tradició és vigent en diversos pobles del Vallès Oriental i del Moianès. De la família de les palmàcies: • Phoenix dactylifera L. (palmera de dàtils, datilera, fasser, palmera datilera, fénix): viu en terrenys oberts i molt càlids, amb moltes hores de sol. A la Comunitat Valenciana s’utilitzava per a fer atxes, una mena de torxes, que es feien amb les fulles de la palmera seca embolicades amb la mantellina de fibra que recobreix el tronc, anomenada sedàs o “ seàs ”, que crema amb facilitat. Encara avui, al camp d’Elx (el Baix Vinalopó) els nens les cremen per indicar als reis d’Orient (Reixos) on estan les cases del camps on se’ls espera (Obón et al., 2009).	fr	Fíguls, Elena Sixto (2024): Aproximació etnobotànica a les espèciessilvestres utilitzades antigament per a fer llum. Nemus 14: 182-194, DOI: 10.5281/zenodo.17025667
